Ahir, davant l'Ajuntament, és va fer públic un manifest de suport a la CUP Sant Cugat impulsat pel col·lectiu És l'Hora. Amb més de 200 signatures, entre les quals hi ha en Manel Sánchez (president de la FAV), en Carles Solà (exrector de la UAB i exconseller) i n'Ignasi Bassó (Coordinadora d'Entitats Esportives) entre d'altres, es va deixar palès que, ara més que mai, ha arribat l'hora de la CUP Sant Cugat i una altra manera de fer política

22 de maig de 2011. L’hora de Sant Cugat. L’hora de la CUP

La nostra ciutat fa més de 20 anys que està governada pels mateixos. CiU, amb diferents aliats, ha anat construint un model de ciutat a la seva mida: un aparador bonic i ple de parcs en aparença, però que entranya una essència  excloent, elitista  i injusta on  no tothom hi té cabuda. Una ciutat filla del creixement a tot preu, la insostenibilitat i sobretot, de l’especulació immobiliària i l’enriquiment a costa del dret a l’habitatge: els dos  causants principals de molts dels mals que avui patim tots i totes.

Malgrat els premis a la transparència, el govern de la ciutat no és, ni de bon tros un organisme clar i transparent. Les dinàmiques polítiques són pesades i grises. Les decisions de l’ajuntament estan fora de l’abast de la ciutadania. La política consistorial és famosa per girar l’esquena a les reivindicacions col.lectives perquè governen de fa temps amb el calze de la majoria absoluta i amb aquesta excusa fan oïdes sordes a les problemàtiques existents:  A Sant Cugat també tenim atur, racisme, situacions d’exclusió social i abandonament arreu del poble. Collserola, malgrat les medalles, està encara avui dia, greument amenaçada. Els joves a Sant Cugat no hi tenen cabuda, ni espais, ni dret a viure dignament, ni feina, ni tan sols lloc per a esbargir-se. Les entitats, insígnia de la nostra societat, organitzacions voluntàries que vetllen per la cultura, la solidaritat, el lleure, l’art…estàn completament menystingudes, per exemple, amb les  moltes les traves que existeixen per fer qualsevol activitat no-lucrativa. Ni que l’aparença sigui molt bonica, ja és hora de parlar en plata: no ens representa el vostre model de Sant Cugat.

A Sant Cugat li cal un gir de 180 graus. Ara és més necessari i urgent que mai. Sant Cugat necessita ser un poble  viu i participatiu perquè els santcugatencs volen que així sigui. Els santcugatencs volem una ciutat on la cultura passi per davant dels interessos econòmics, on els joves no hagin de marxar, on les entitats trobin suport i empatia en les administracions i no almoina i desencís, on la política municipal sigui solidària i tingui cura dels que ho necessiten, una ciutat que no deixi que els seus joves marxin a les ciutats del costat per viure i gaudir la seva joventut i alegria. Una ciutat que accepti  els seus joves divertint-se pels seus carrers. Que vulgui als seus ciutadans vivint a prop i no exiliats. Sant Cugat necessita, vol  i ha de canviar, crida que vol despertar.
Però això no ho aconseguirem amb els polítics de sempre, amb aquells que viuen de la política sense pudor, que no estan implicats en cap moviment de base, perquè de servir a l’interès públic en fan una carrera i no una qüestió de  convicció. Polítics que s’assemblen més a gestors d’una empresa privada que no pas persones de principis profunds i fonamentats. Cal, doncs, una alenada d’aire fresc.

És el moment de fer entrar una veu transformadora i rupturista a l’Ajuntament. La veu del carrer. Cal que aquesta veu, compromesa amb el teixit associatiu dialogui sempre amb aquest i lluiti també en aquest front com ho fa al carrer amb  les reivindicacions populars, nacionals i ecologistes.I apostar per la radicalitat democràtica, perdre la por a preguntar, treballar desacomplexadament a l’esquerra amb tota la imaginació i energia necessària per transformar la societat. I que no ens faci por aquesta empresa. Una veu forta que sacsegi el panorama polític de la ciutat. Que ajudi a superar la distància que actualment separa els representants polítics i la població a través de formes innovadores i atrevides d’acció institucional; que doni dinamisme i que generi empatia en la ciutadania a partir de la participació i el diàleg.

Aquestes eleccions del 22 de maig, a Sant Cugat es presenta una llista, la Candidatura d’Unitat Popular, dipositària d’aquesta manera de fer i sentir Sant Cugat. Amb un programa transformador i una altra manera de fer política. Amb gent que fa molts anys que, des de diferents àmbits, treballa d’una o altra manera per assolir aquests objectius. Des de les entitats, els moviments socials, en plataformes, coordinadores, consultes populars, des del dia a dia i el colze a colze. Encara som a temps de donar la volta a Sant Cugat i, en aquest moment, la CUP és la millor eina per aconseguir aquest objectiu. El 22 de maig és l’hora de fer-nos sentir. El 22 de maig, a Sant Cugat, és l’hora de la CUP.